|
|
Matèria orgànica
Quan es parla de recollida segregada de matèria orgànica, es fa referència als residus de matèria fermentable, com ara restes de menjar o de plantes. La matèria orgànica normalment es recull als contenidors marrons o taronges que es troben a la via pública en àrees d’aportació. La recollida segregada de matèria orgànica és competència municipal. En l’actualitat, 32 dels 33 municipis metropolitans ja disposen de circuits de recollida selectiva de matèria orgànica. La recollida segregada de la matèria orgànica suposa un important benefici ambiental, ja que representa entre el 30% i el 40%, en pes, de les escombraries domiciliàries i perquè es pot tractar per convertir-la en adob orgànic i energia en comptes d’haver d’aplicar-hi un tractament finalista. Què forma part de la fracció orgànica?
On i com es fa la recollida segregada de matèria orgànica?L'orgànica és l’última fracció per la qual s’està desplegant la recollida segregada. Majoritàriament es recull en contenidors, que s’identifiquen amb el color marró o taronja i que poden ser específics o servir també per recollir la brossa de RESTA (residus que no tenen uns contenidors específics com restes de ceràmica, cigarretes, pols d'escombrar, raspalls de dents, etc.). En altres casos, la recollida pot ser porta a porta o pneumàtica (fixa i mòbil). A més de la segregació individual de la matèria orgànica, que pot fer qualsevol persona des de casa seva, també han de fer recollida segregada de matèria orgànica les activitats que generin aquests residus de manera habitual, com ara hotels, restaurants, mercats, grans superfícies, escoles, hospitals, etc. En aquest sentit, cal recordar que l'article 47 bis de la Llei 15/2003 estableix que en el cas dels residus comercials el titular de l’activitat que genera els residus ha de garantir-ne l'autogestió. Actualment, es recullen selectivament al voltant de 140.000 tones anuals de matèria orgànica i poda, que constitueixen el 21,2% dels residus municipals recollits selectivament. Tanmateix, la matèria orgànica constitueix el 37,5% de tots els residus. El marge per millorar, per tant, encara és molt gran. Què se’n fa de la matèria orgànica?Un cop recollida, la matèria orgànica i les restes de poda municipal es porten a una planta de compostatge o a un dels ecoparcs metropolitans on el material és sotmès a processos biològics que transformen els residus orgànics en matèries primeres. A les plantes de compostatge, la matèria es fermenta de manera controlada i es deixa madurar per produir compost, una mena d’adob orgànic semblant a l’humus. El compost es pot utilitzar a l’agricultura i la jardineria. Als ecoparcs, la matèria orgànica primer passa a uns digestors que permeten produir biogàs a partir de la fermentació de la matèria orgànica. Aquest biogàs es transforma en energia elèctrica que pot usar la mateixa planta o altres consumidors. Posteriorment, el material passa per un procés de compostatge (equivalent al que es fa en una planta de compostatge) per produir compost. BeneficisLa recollida segregada de matèria orgànica ajuda a disminuir el volum dels residus municipals que han de rebre un tractament finalista (incineració o deposició controlada). Això ja és un benefici perquè la matèria orgànica pot ser molt contaminant si es porta a un dipòsit controlat. D’una banda, amb l’acció de la pluja i de la pròpia degradació fisicoquímica pot produir un líquid contaminant anomenat lixiviat. De l’altra, hi genera metà, un gas molt contaminant per la seva capacitat d’efecte hivernacle. Si voleu conèixer millor les mesures de seguretat que incorporen els dipòsits metropolitans per evitar la contaminació del medi amb lixiviats i metà, vegeu la secció Dipòsits controlats. A més, la recollida segregada de matèria orgànica també té altres beneficis ambientals. Per exemple, permet generar un adob orgànic d’alta qualitat i utilitzar-lo per a l’agricultura i la jardineria. D’aquesta manera s’estalvien recursos, però a més a més, s’evita l’ús de fertilitzants químics, que poden ser una font de contaminació d’aqüífers i altres ecosistemes. Alternativa: el compostatge a casaSi teniu un jardí, un hort o un pati gran amb plantes, podeu fer el vostre compost casolà. L’Entitat del Medi Ambient (EMA) té un programa de foment del compostatge domèstic. Adheriu-vos-hi i rebreu un compostador i consells pràctics per fer el vostre adob orgànic.
|
bottom-page-options: