.

L’Ecoparc de Montcada i Reixac, és una planta de tractament mecànic i biològic (TMB)  amb capacitat per tractar 240.000 tones de residus municipals a l’any. 

A més, l’any 2010 es posarà en marxa una línia de selecció d’envasos dins la mateixa planta. Aquesta nova línia tindrà una capacitat de tractament de 27.500 tones. Per tant, en total el centre tractarà 267.500 tones de residus a l’any. 

Ubicat al Polígon Industrial Can Salvatella de Barberà del Vallès, l’Ecoparc de Montcada i Reixac dóna servei als municipis més propers de l’àmbit metropolità, del Vallès Oriental i l’Occidental, del Maresme i del Baix Llobregat.

La nova línia de selecció d’envasos donarà servei al següents municipis: Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona (parcialment), Cerdanyola, Montcada i Reixac, Montgat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Santa Colona de Gramenet i Tiana.

Què tracta

L’Ecoparc de Montcada i Reixac té dues línies diferenciades de TMB, la d’orgànica i la de resta.

A la línia de TMB d’orgànica, l’Ecoparc de Montcada i Reixac tracta:

• Fracció orgànica dels residus municipals: residus orgànics procedents de la recollida selectiva municipal —els dels contenidors taronges o marrons.
• Orgànica de mercats i altres grans productors: residus orgànics separats a mercats i a d’altres centres.
• Restes de poda: restes vegetals de parcs i jardins municipals.

A la línia de TMB de resta, l’Ecoparc de Montcada i Reixac tracta:

• Fracció resta dels residus municipals: residus no diferenciats i recollits pels municipis als contenidors grisos. 

A la línia de selecció d’envasos, l’Ecoparc de Montcada i Reixac tractarà:

• Envasos lleugers: envasos i residus d’envasos procedents de la recollida selectiva municipal —els del contenidor groc.

Si teniu dubtes sobre quins residus i materials han d’anar a cadascun d’aquests contenidors o fraccions, podeu resoldre-les a la pàgina Recollida selectiva.

Què fa a les línies de tractament mecànic i biològic

De l’orgànica i la resta, l’Ecoparc de Montcada i Reixac extreu tres recursos: 

• Els materials recuperables que no s’han separat adequadament en origen, com ara envasos metàl·lics, plàstics o brics.
• Biogàs, una font d’energia renovable que es genera a partir de la degradació de la matèria orgànica i s’utilitza per produir electricitat i calor.
• Compost, un adob orgànic que, depenent de la qualitat dels residus a partir dels quals es produeix, es pot emprar per agricultura, jardineria o rebliment de sòls. 

Per fer-ho, primer aplica un pretractament mecànic a l’orgànica i la resta, sempre per separat. L’objectiu d’aquest pretractament, tant en el cas de l’orgànica, com en el de la resta, és destriar la matèria orgànica dels residus que no són orgànics, i recuperar els materials reciclables.

A continuació, aplica un seguit de tractaments biològics a la matèria orgànica que s’ha destriat a cada línia:

• La procedent de la línia de resta es composta; és a dir, es deixa descompondre en condicions controlades, en el que tècnicament s’anomena ‘fermentació aeròbica’. Com a resultat d’aquest procés, s’obté compost, que es podrà utilitzar com a substrat, esmena orgànica o adob orgànic segons la qualitat.
• La procedent de la línia d’orgànica passa per un procés de metanització; és a dir, per una fermentació anaeròbia durant la qual es genera biogàs. El biogàs obtingut s’utilitza per generar electricitat d'una manera neta i renovable. Després de la metanització, la matèria orgànica ja fermentada també es composta.

Si voleu conèixer millor aquests processos, consulteu el recorregut que fa cada tipus de residu a les il·lustracions següents.

 Línia d'orgànica

Línia de resta 

Què fa a la línia de selecció d’envasos

Separa i embala els envasos del contenidor groc —llaunes fèrriques i d’alumini, envasos i embolcalls de diferents tipus de plàstic...— per tipus de material.

Aquest triatge és essencial, ja que per reciclar-lo cal tenir cada material aïllat.

Voleu entendre millor els processos d’aquesta planta? Consulteu-ne el diagrama de fluxos.

Control de l’impacte ambiental

L’Ecoparc 2 disposa de processos de control de l’impacte ambiental, entre els quals destaquen la depuració d’aigües i la depuració de gasos.

A més, la instal·lació es va construir amb criteris per minimitzar l’impacte paisatgístic dels elements de més alçada, com ara els digestors.

Beneficis ambientals

Des de 2005, l’Ecoparc de Montcada i Reixac es dedica a aprofitar els residus de les fraccions orgànica i resta. I el 2010 començarà a funcionar la línia de triatge d’envasos. D’aquesta manera contribueix a fer un tractament de recuperació del 100% de totes les fraccions dels residus muncipals, inclosa la resta, que és un dels objectius del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) 2009-2016.

De fet, l’ecoparc recupera una quantitat important  —23.000 tones l’any— de materials diversos dels residus de les fraccions orgànica i resta. Per exemple, paper, vidre, plàstic, brics i ferralla, entre d’altres. Aquests materials arriben a la planta perquè no s’havien separat adequadament en origen. Gràcies a la separació que fan aquest i la resta d’ecoparcs és possible complir l’objectiu de reciclatge del 50% dels residus que s’ha establert al Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) 2009-2016.

A més, a partir del 2010 també ajudarà a recuperar 27.500 tones a l’any d’envasos del contenidor groc. Això també contribueix a l’objectiu de reciclatge del 50% dels residus.

L’ecoparc també aprofita la matèria orgànica per fer 38.000 tones anuals de compost, un adob orgànic que pot substituir l’ús de fertilitzants químics.

A més, la digestió de la matèria orgànica genera 12,6 milions de metres cúbics de biogàs a l’any. Amb la combustió del biogàs es produeix fins i tot més energia que la que l’ecoparc necessita per funcionar. L’aprofitament d’aquesta font d’energia renovable, respecte l’abocament dels residus en un dipòsit controlat, evita les emissions de metà, un gas d’efecte hivernacle amb una capacitat d’escalfament global 21 vegades més gran que el CO₂.

Després d’aquests tractaments, que han separat i aprofitat els materials reciclables i la matèria orgànica, el volum de residus que no es poden aprofitar i s’han d’abocar és molt menor —120.000 de 240.000. 

A més, part d’aquest material de rebuig s’embala i s’utilitza per restaurar paisatges degradats, com ara pedreres. Vegeu la pàgina Restauració amb bales de l’argilera Elena de Cerdanyola del Vallès, per conèixer millor aquest ús del rebuig.

Qüestions relacionades

• Com s’organitza la recollida selectiva?
• Què és la fracció orgànica dels residus municipals?
• Què és la fracció resta dels residus municipals?
• Què és la jerarquia de gestió de residus?
• Què és el protocol d’informació i seguiment de l’Ecoparc Montcada?
• Què són els tractaments mecànics i biològics?
• Què estableix el PMGRM 2009-2016?

Altres ecoparcs metropolitans

A més de l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac, l’àrea metropolitana de Barcelona en té tres més:

• Ecoparc 1 de Barcelona 
• Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs (només resta)
• Ecoparc 4 dels Hostalets de Pierola (en construcció)