|
|
Dipòsit controlat de la Vall d'en JoanEl dipòsit controlat de la Vall d'en Joan està situat al massís del Garraf, entre els termes municipals de Begues i Gavà (Baix Llobregat). La instal·lació va entrar en funcionament el maig de 1974 i des del 31 de desembre de 2006 roman clausurada. El dipòsit es va poder tancar gràcies al desenvolupament del Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM) que adopta els criteris de jerarquització em matèria de gestió de residus i fixa objectius pel al període 1997-2006 basats en l’estabilització dels residus i el tractament per recuperar-los. Així, després de tres dècades de funcionar a ple rendiment, l'abocador del Garraf ja no accepta més residus i està en procés de restauració en l’espai del Parc Natural del Garraf.
Projecte de restauracióEl març de l’any 2000 l’Entitat del Medi Ambient (EMA) va aprovar el Projecte bàsic de restauració del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, una iniciativa promoguda conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona. Com a trets fonamentals, aquest projecte estableix l’adequació de l’activitat i les seves instal·lacions a les prescripcions de la Directiva 1999/31/CE, del Decret 1/1997, de 7 de gener, i del Pla especial del Garraf; els objectius de finalització progressiva de l’activitat i el programa de la restauració de l’espai on s’ubica el dipòsit. El desembre de 2000 la Diputació de Barcelona va redactar també l’avantprojecte de restauració paisatgística del dipòsit.
El procés de restauració es va iniciar el 2001 amb el segellament dels residus abocats i la construcció posterior de terrasses graonades —a l'estil de les feixes agrícoles— connectades per camins de servei. Els avantatges que ofereixen aquestes terrasses són diversos:
Materials del segellament del dipòsitA les terrasses s'hi han plantat espècies autòctones —adaptades a les condicions del massís del Garraf— per integrar l'espai al paisatge que l'envolta. Alhora, s'ha repoblat forestalment l'accés, s'hi ha instal·lat un conjunt de murs verds i s'ha condicionat el camí que dóna accés als àmbits restaurats des del vial principal. Perfil de la restauració del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan Segons la normativa comunitària vigent, el control i manteniment del dipòsit és obligatori durant els 30 anys posteriors a la clausura. Per aquest motiu, l'EMA vetlla per factors com ara l'estat de la vegetació replantada i de les infraestructures i instal·lacions construïdes. Al mateix temps que s'ha dut a terme la restauració s'ha efectuat la remodelació de la masia de Can Joan, que data del segle XIV. Aquest edifici s'ha convertit en el Centre de Recursos Can Joan i, a més de ser un dels punts d'informació del Parc Natural del Garraf, està destinat a activitats d'educació ambiental.
Gestió i finançamentEl projecte de restauració del dipòsit de la Vall d'en Joan, promogut per l'EMA i l'Ajuntament de Barcelona, es va aprovar el març de 2000 i el procés es va iniciar a finals de 2001. El Consell Metropolità va aprovar el juliol de 2001, i per concurs públic, l'adjudicació de les obres a la unió temporal d'empreses (UTE) Restauració Garraf, integrada per Proyectos y Servicios, SA i Batlle i Roig Arquitectes, amb la col·laboració de la paisatgista Teresa Galí. El pressupost global de les obres, finançades amb fons europeus, és d'uns 15 milions d'euros. Al procés hi han participat diverses administracions: l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Ministeri d'Hisenda i l'European Economic Area – European Free Trade Association (EEA-EFTA). Reconeixement internacionalLa restauració s'ha convertit en un referent en la gestió d'aquest tipus d'instal·lacions arreu d'Europa. El projecte ha rebut diversos reconeixements internacionals:
Aprofitament del biogàsTot i el tancament del dipòsit, el biogàs que generen els residus dipositats a la Vall d’en Joan es preveu que es continuï aprofitant mitjançant els 12 motors de cogeneració instal·lats, durant almenys els 15 anys següents a la clausura; posteriorment, depenent de la producció i la qualitat del biogàs, o bé es continuarà aprofitant per a la producció elèctrica o es cremarà a la torxa. Corba de generació de biogàs d'un abocador El biogàs es capta a través de 300 pous —d'uns 20 metres de profunditat— excavats a la massa de residus i distribuïts uniformement per la superfície del dipòsit. Una xarxa de col·lectors connectada a un control d'aspiració el recull i el condueix als grups motogeneradors. Abans, però, se'n regula la riquesa en metà, se'n controla la concentració d'oxigen i se'n redueix la humitat. A les mateixes instal·lacions del dipòsit hi ha una planta de valorització energètica (PVE) que, a partir d'aquest biogàs, genera uns 100 GWh/any d'energia elèctrica, l'equivalent a la il·luminació viària de la ciutat de Barcelona. Si aquesta producció es generés en una central elèctrica amb combustibles fòssils s'emetrien entre 50.000 i 110.000 tones de CO2 a l'atmosfera anualment. Tractament dels lixiviatsUns altres productes que es continuen generant al dipòsit, malgrat que està clausurat, són els lixiviats. Aquesta barreja de líquids resultat del procés de degradació dels residus es recull en una bassa impermeabilitzada, amb capacitat per a 6.000 m3, des d'on es bombeja a una planta de tractament situada a la mateixa instal·lació. L'EMA ha anat implementant diversos procediments per millorar-ne l'eficiència en el tractament, com ara l'augment de la capacitat de tractament biològic de la planta i la introducció del procés d'osmosi inversa, fet que permet reduir la càrrega orgànica, la concentració d'amoníac i la salinitat del lixiviat. Tot plegat fa possible l'obtenció d'aigua apta per apagar incendis forestals, per al reg de camins i vegetació, per a la refrigeració de motors tèrmics i, fins i tot, per mantenir un petit cabal a la riera seca de la Vall d'en Joan. Alhora, per disminuir el volum dels concentrats salins de l’osmosi inversa, s’ha construït una planta per evaporar-los que aprofita la calor residual de la instal·lació de valorització energètica de biogàs. Això evita emetre gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, ja que no s'usen combustibles fòssils per a aquest procés d’evaporació.
|
|
||||||||||||||||||||||||
bottom-page-options:
© Àrea Metropolitana de Barcelona. Carrer 62, núm. 16-18, 08040 Barcelona