Accessos directes:

Normativa

L'Àrea Metropolitana de Barcelona, com a ens local de caràcter territorial, té potestat normativa i reglamentària, així com tributària i tarifària, en l'àmbit de les seves competències, tal com estableix l'article 3 del Títol Preliminar de la Llei 31/2010 de l'AMB i d'acord amb les lleis autonòmiques i estatals que regulen el règim local.

En matèria de mobilitat, l'AMB aprova reglaments sobre les condicions d'ús dels viatgers en transports de superfície i l'ordenança reguladora del sistema de tarifació social. Quant a ordenances fiscals, gestiona la del Tribut metropolità i la de la taxa per a l'ordenació del transport públic amb autobús.

A més, també aprova el reglament que regula el servei de taxi metropolità, així com ordenances fiscals per a la prestació de diversos serveis administratius relacionats amb el taxi.

Autobús

Reglament de viatgers dels serveis de transport públic de superfície de competència de l'AMB

Consultar modificacions posteriors i altres canvis d'aquesta norma: CIDO

Puja

Tarifació social

Ordenança reguladora del sistema de tarifació social del transport

Consultar l'històric de modificacions d'aquesta norma: CIDO

Puja

Llei de Mobilitat

A més de la normativa pròpia de l'AMB, en l'àmbit de la mobilitat també apliquen les normes aprovades per altres institucions com és el cas de la Llei 9/2003, de la mobilitat, que és la norma que estableix "els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies adreçada a la sostenibilitat i la seguretat"
  • Principis
    1. El dret dels ciutadans a l'accessibilitat en unes condicions de mobilitat adequades i segures i amb el mínim impacte ambiental possible.
    2. L'organització d'un sistema de distribució de mercaderies sostenible.
    3. La prioritat dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental, tant de persones com de mercaderies.
    4. El foment i la incentivació del transport públic i col•lectiu i d'altres sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu.
    5. La implicació de la societat en la presa de decisions que afectin la mobilitat de les persones.
    6. La distribució adequada dels costos d'implantació i gestió del transport.
    7. L'adequació a les polítiques comunitàries sobre aquesta matèria.
    8. L'impuls d'una mobilitat sostenible.
    9. El foment del desenvolupament urbà sostenible i l'ús racional del territori.
    10. El compliment dels tractats internacionals vigents relatius a la preservació del clima pel que concerneix la mobilitat.
  • Instruments de planificació
    La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, estableix i jerarquitza els instruments de planificació. Les Directrius nacionals de mobilitat (DNM) en són el principal instrument. Actuen com a marc orientador per a l'aplicació dels objectius de mobilitat i han de servir per a l'elaboració dels diferents instruments de planificació de la mobilitat:

    a) Els plans directors de mobilitat, que tenen com a objectiu el desenvolupament territorialitzat de les directrius nacionals de mobilitat. Per exemple, el Pla director de la mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona.

    b) Els plans específics, que tenen com a objectiu el desenvolupament sectorialitzat de les directrius nacionals de mobilitat, per als diferents mitjans o infraestructures de mobilitat, tant en el cas de transport de persones com en el cas de transport de mercaderies.

    c) Els plans de mobilitat urbana, que són el document bàsic per configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. El seu àmbit territorial és el del municipi o, amb l'acord corresponent dels ajuntaments afectats, el de diversos municipis amb un esquema de mobilitat interdependent, tant si integren una àrea urbana contínua com si no n'integren cap.
  • Text íntegre de la Llei

Puja