Accessos directes:

Sanejament

El sanejament inclou tot el procés de transport i tractament d'aigües residuals en les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR). L'AMB gestiona aquest procés des dels punts de connexió amb les xarxes municipals de clavegueram fins a l'abocament al medi o la reutilització d'aigües depurades.

Les instal·lacions de l'AMB han tractat més de 260 milions de m3 d'aigües residuals l'any 2016.

Dades ambientals

Aigües residuals


El sistema de sanejament s'inicia als punts d'ús de l'aigua, ja siguin domèstics, comercials, industrials o municipals. Les aigües residuals es recullen al clavegueram, que gestiona cada municipi. Aquesta part del sanejament és la que s'anomena "sanejament en baixa".

A continuació, el clavegueram municipal connecta amb la xarxa de col·lectors, situats per tot el territori metropolità, que transporten les aigües residuals a les depuradores. És el que s'anomena "sanejament en alta".

L'àrea metropolitana està dividida en cinc sistemes. Cada un està format per la xarxa de clavegueram, els col·lectors, les estacions de bombament, les depuradores i els emissaris submarins. A més a més, en el sistema Besòs hi ha una conducció de fangs.

A l'àrea metropolitana hi ha més de 3.000 km de col·lectors, que transporten 900.000 m3 d'aigües residuals diàriament. D'aquests 3.000 km, 300 corresponen als col·lectors de gestió metropolitana i 2.700 km als col·lectors de gestió municipal.

Depuradores (EDAR) i principals col·lectors dels sistemes de sanejament
Depuradores (EDAR) i principals col·lectors dels sistemes de sanejament


Com funciona?

Els col·lectors interceptors recullen les aigües residuals procedents del clavegueram. L'aigua normalment es desplaça pels col·lectors simplement per la força de la gravetat. Quan és insuficient, s'utilitzen les estacions de bombament que eleven l'aigua fins a cotes superiors.

Puja

Control i gestió d'abocaments

Una de les tasques que l'AMB realitza des de l'any 1988 és desenvolupar actuacions de control dels abocaments d'aigües residuals que efectuen els establiments industrials ubicats al territori metropolità. L'objectiu és que aquests abocaments arribin a les depuradores amb la qualitat requerida.

En un territori massivament industrialitzat com és el metropolità, el control dels abocaments és important per tenir un correcte funcionament de les depuradores i, així, prevenir episodis de contaminació.

A més, en un territori habitat per més de 3 milions de persones, la gestió avançada del clavegueram ha de garantir una evacuació eficient de les aigües residuals.
  • Control d'abocaments
    L'AMB té implantat des de l'any 2011 un sistema de gestió de la qualitat segons la norma ISO 9001:2008 que defineix tres processos generals per garantir una gestió de qualitat en el control dels abocaments d'aigües residuals:
    • Inspecció a indústries.
    • Control de la xarxa de sanejament.
    • Control d'episodis de contaminació.
    Aquests processos es gestionen de manera centralitzada per garantir el control de la contaminació de les aigües residuals.

    Pel que fa a la normativa, el procés d'abocament d'aigües residuals està regulat a través d'un reglament i és necessària una tramitació concreta per autoritzar els abocaments.

    Reglament metropolità d'abocaments d'aigües residuals

    L'any 2012 es va abordar l'ordenació i la gestió d'aigües procedents de les fosses sèptiques domèstiques, assimilables o industrials mitjançant un camió cisterna a les depuradores metropolitanes, a través de l'acreditació dels transportistes i el control de l'origen de les aigües transportades.

    Tramitacions relacionades amb les aigües residuals

    Autoritat ambiental

    Inspecció a indústries

    Una de les mesures més eficaces per minimitzar l'impacte dels abocaments és reduir la contaminació en origen, és a dir, des de les mateixes indústries del territori.

    TAULA:  Nombre d'indústries que aboquen a les EDAR per tipus d'activitat* (dades de 2016)

    Industrias Gavà Viladecans Besós El Prat de Llobregat Moncada i Reixac Begues Sant Feliu de Llobregat Total
    Gestió de residus 32 90 83 36 1 55 297
    Alimentària 36 118 109 54 2 48 367
    Altres productes minerals no metàl·lics 13 18 31 40 1 47 150
    Plàstica i del cautxú 30 39 48 60 0 60 237
    Fusta i suro 14 16 26 20 1 19 96
    Reparació vehicles i benzineres 188 500 394 146 2 163 1.393
    Metal·lúrgica 192 245 304 316 0 268 1.325
    Paper 7 6 15 10 0 11 49
    Química 27 59 76 49 1 66 278
    Textil  25 92 58 35 0 29 239
    Altres 153 376 497 241 8 267 1.542
    Total 717 1.559 1.641 1.007 16 1.033 5.973

    *Hi ha 45 indústries que no estan connectades al sistema de sanejament metropolità.

    Per fer-ho, l'AMB porta a terme una actualització continuada del cens d'aquestes indústries i realitza inspeccions de manera periòdica.

    L'any 2016 hi havia censades 8.858 activitats industrials. D'aquestes, 6.018 són efectuades per establiments actius, dels quals el 40% es consideren potencialment contaminants.

    Per dur a terme els controls, el servei d'inspecció disposa de les millors tecnologies disponibles. En aquest sentit, es treballa de manera telemàtica i així es poden prendre dades d'inspecció i emmagatzemar-les a les bases de dades.

    Al llarg de l'any 2016 s'han realitzat 1.031 inspeccions sobre 728 indústries, de les quals 675 són considerades potencialment contaminants.

    En les inspeccions efectuades s'han pres 579 mostres, en un 41,45 % de les quals s'han detectat incompliments en un o més dels paràmetres analitzats.

    En total, s'han analitzat 17.276 paràmetres i el grau d'incompliment ha estat només d'un 3,5%.

    Indústries inspeccionades, mostres preses i paràmetres incomplerts




    Control de la xarxa de sanejament i control d'episodis de contaminació

    El control de la xarxa de sanejament es realitza a través d'estacions de control de la contaminació que estan equipades amb sensors de conductivitat i captadors automàtics refrigerats.

    Les estacions treballen 24 hores al dia i prenen mostres d'aigua de manera automàtica o per indicació del centre de control ubicat a l'AMB. Aquestes estacions també fan anàlisis automàtiques i produeixen alarmes en funció dels resultats, de manera que es pot registrar un episodi de contaminació continuadament.

    Fins ara hi ha implantats tres sistemes de control telemàtic: dos fixes, un dels quals amb caràcter general a l'EDAR de Sant Feliu de Llobregat i un altre amb caràcter industrial al polígon Santa Rita de Castellbisbal. D'altra banda, el sistema de control mòbil es troba al Sistema Prat. 

    Durant el 2016 es van planificar mostrejos mensuals en un total de 401 punts on s'han pres 522 mostres i s'han analitzat 19.517 paràmetres, que han permès caracteritzar la contaminació de cada sistema de sanejament.  

    L'anàlisi de tota aquesta informació permet gestionar més eficientment els episodis de contaminació.
  • Gestió avançada del sanejament
    Al territori metropolità es genera un important volum diari d'aigües residuals. La xarxa de clavegueram i els col·lectors han de ser capaços d'evacuar de la manera més eficient possible aquestes aigües, així com les de pluja. Malgrat que no està implantat en tot el territori, el model de gestió avançada del sanejament d'aquestes aigües fa ús de sistemes informàtics i tecnologies d'avantguarda per conèixer amb precisió el mateix sistema i poder planificar, controlar i explotar amb més eficiència la xarxa de clavegueram, els col·lectors i els elements reguladors.


    El coneixement precís i a temps real que resulta de l'ús d'aquest sistema permet controlar l'aigua residual, així com explotar els diferents elements o instal.lacions existents per evitar abocaments al medi i minimitzar-los si fos el cas.
  • Transportistes autoritzats camió cisterna
    Limpieza y transporte de residuos, S.L.
    T.M.A
    Saneamiento y Limpieza A. Bonilla, S.L.
    Cubas el Tío Paco
    M. Terricabras
    Zepol Systa
    J. Garcia Neteja de pous, S.L.
    Lisant
    Griño ecològic, S.A.
    Desatascos Centelles
    Limpiezas Montoya
    Limpiezas Gimen, S.L.
    Limpiezas Hydroclean
    Juan José Cabaco Jiménez-Ortiz (Limpiezas García)
    Hidrotec Sanejament, S.L.
    Deter
    Lagupres, S.L
    Cespa Gestión de Residuos, S.A.
    Serco Limpiezas Industriales, S.L
    Limpiezas Oilime, S.L.
    Toi Toi Sanitarios Móviles, S.L.
    Transportes A. Martín, S.L.
    Neteges Escobar, S.L.
    Neteges Guti, S.L.
    Limpieza Aurja
    Aigues del Prat, S.A.
    Cora Reciclatge, S.A.
    Limpiezas Gimeno, S.A. (Aqualyt)
    Econet Desembussos, S.L. 
    Montarguis, S.L
    +Knet Servicios de cuba y fontaneria, S.L
    Nahelain, S.L.
    Serveis de neteja, JMP, SCCL
    Desatascos Barcelona, S.L. 
    Tratamientos industriales de Residuos Solidos (TIRSSA)
    Vallas & Toilets, S.L.U
    Servicios de limpiezas integrales 2014, S.L.
    Abicont Industrial, S.L. 
    Corporación CLD SUTR, SL
    Limpiezas Pilo, SL
    Limpiezas Vecino
    Grifell, Serveis de neteges, S.L. 
    Hidrojet Servicios, S.A.

Puja

Depuració

A les estacions depuradores es fa el tractament de l'aigua residual que hi arriba. L'aigua resultant d'aquest procés es retorna al medi o es reutilitza amb un tractament addicional anomenat regeneració.


L'AMB és l'encarregada d'evacuar, tractar i sanejar una mitjana d'11.000 litres d'aigües residuals per segon mitjançant set depuradores que treballen 24 hores al dia durant 365 dies l'any.



Un dels motius de variació dels cabals tractats (tal com mostra el gràfic) és el règim pluviomètric, sobretot en els darrers anys, quan ja estaven construïdes totes les depuradores.

La majoria de col·lectors metropolitans del sistema de depuració són unitaris. Això vol dir que per un mateix conducte es transporta aigua residual i pluvial. Per tant, una part de l'aigua de pluja també es tracta a les depuradores.

Ara bé, si la pluja és intensa la depuradora no pot recollir tota l'aigua de la pluja. Part d'aquesta aigua torna al medi natural, ja sigui als rius, a les rieres o al mar.

Depuradores

Les depuradores són les instal·lacions clau en el procés de sanejament i neteja de les aigües residuals que es recullen a través de la xarxa de clavegueram.

A les depuradores es realitzen tractaments bàsics com eliminar els sòlids que acompanyen l'aigua per aconseguir que sigui més transparent, eliminar la matèria orgànica dissolta amb la metabolització, que es fa amb microorganismes que posteriorment s'eliminen amb una decantació (procés amb qual van caient al fons d'un dipòsit on s'han deixat reposar).

Com a resultat, s'obté aigua depurada, que es pot abocar al medi sense produir-hi afeccions negatives o bé es pot reutilitzar si es realitza un tractament addicional.

Els sòlids retirats a la primera decantació i els microorganismes decantats (productes restants del tractament) es denominen "fangs". Aquests reben un tractament perquè es puguin utilitzar ―com a principals destinacions― a l'agricultura o com a combustible en cimenteres, de manera que tot sigui aprofitable.

En algunes depuradores també es fa un tractament anomenat digestió anaeròbia (on els microorganismes metabolitzen la matèria orgànica sense presència d'oxigen) que té la característica de produir gas metà. Aquest biogàs és un combustible que es pot utilitzar en la cogeneració i amb el qual, conjuntament amb gas natural, s'obté energia i calor. Aquesta energia produïda es pot utilitzar a la mateixa depuradora o vendre-la a la xarxa elèctrica.



Per realitzar una gestió integral del cicle de l'aigua, totes les depuradores estan gestionades per Aigües de Barcelona, empresa metropolitana, que també s'encarrega de la distribució d'aigua potable a 23 municipis metropolitans.

Aígües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua S.A.


Sobre el tractament de fangs

A prop de la depuradora del Besòs, hi ha una planta de tractament de fangs procedents d'aquesta depuradora i de la depuradora de Montcada i Reixac.

Metrofang

Puja

Retorn al medi

Un cop depurades les aigües, s'aboquen de nou al medi on es podran tornar a captar (en funció de la ubicació) o podran ser regenerades (amb un tractament addicional més intens que la depuració) de cara a ser reutilitzades. Així s'aconsegueix donar segon ús a aquestes aigües abans d'abocar-les.

La reutilització és un element clau en la gestió integral de l'aigua. Permet utilitzar-la en diferents usos com ara el reg agrícola, el manteniment de rius i zones humides, la neteja urbana, la barrera d'intrusió salina, la introducció a l'aqüífer i l'ús industrial.

Puja